
Les institucions basques i les associacions veïnals implicades coincideixen que ha arribat el moment de passar de les denúncies a les solucions concretes. El pla previst aspira no només a sanejar l'enclavament, sinó també a reforçar-ne el paper com zona humida estratègica davant del canvi climàtic a la Ria del Nervió, reduint riscos d'inundacions i millorant la qualitat ambiental de l'entorn.
Un aiguamoll protegit, petit en mida però clau a l'entorn d'Erandio
L'aiguamoll d'Astrabudua és un ecosistema lligat al rierol Udondo, localitzat a uns 5,4 metres sobre el nivell del mar i amb una superfície aproximada de 5,55 hectàrees. Està reconegut oficialment al Inventari Nacional de Zones Humides i en el Pla Territorial Sectorial (PTS) de Zones Humides del País Basc, documents que fixen obligacions per a la seva conservació, restauració i per al planejament urbanístic municipal.
Tot i la seva mida relativament reduïda, l'enclavament manté valors ecològics significatius: vegetació pròpia de zones entollades, fauna associada i la presència d'espècies amenaçades com el peix espinós. Sobre el paper, compta amb una protecció notable, però a la pràctica fa dècades que està sotmès a pressions que han anat minvant el seu estat.
L'àrea es troba en un entorn molt antropitzat, envoltat d'habitatges, polígons industrials i zones comercials, a més d'hortes i camins traçats sobre antigues terrasses al·luvials. Aquest context ha afavorit tant l‟ocupació informal de parcel·les públiques com la proliferació d‟usos irregulars, alguns d‟ells dins del propi domini públic hidràulic.
En les darreres dècades, diferents construccions i el progressiu dessecament de la vega han reduït de manera apreciable la superfície inundable. Avui, l'aiguamoll, dividit en tres gots principals, amb prou feines conserva una mica més de 5,5 hectàrees davant de les aproximadament nou que se li atribuïen fa uns trenta anys, segons han recordat els col·lectius veïnals, reclamant el seu Restauració.
A més de la retallada física, s'han detectat residus acumulats, plantes exòtiques invasores i pèrdua de connectivitat ecològica amb altres espais de lentorn. Tot això es tradueix en un ecosistema fragmentat, amb qualitat dhàbitat limitada i menor capacitat per complir funcions ambientals clau.
Compromís institucional: full de ruta per recuperar l'aiguamoll
El punt d'inflexió es va produir en una reunió de treball celebrada el 9 de gener entre URA i representants de les associacions Herri Bideak Kate Barik Elkartea y Auzokoa Herrikoi Elkartea. En aquesta trobada, l'Agència Basca de l'Aigua es va comprometre a activar la redacció i licitació del projecte de restauració hidrològica, una demanda que els col·lectius locals venien traslladant des de fa anys.
Segons ha explicat el director general d'URA, Asier López Etxebarria, la intenció és “recuperar l'aiguamoll i millorar la seva connectivitat ecològica”, treballant al costat del Ajuntament d'Erandio i als agents socials perquè cada pas tingui “seguretat jurídica, eficàcia ambiental i la màxima transparència”. Aquesta aposta s'emmarca en l'estratègia basca de adaptació a l'canvi climàtic, en iniciatives com BIK 2030 i en el marc KAIA.
Les associacions veïnals, per la seva banda, han optat per centrar-se en propostes de futur, assenyalant com a problemes principals els abocaments al medi, les barreres que impedeixen el flux natural de laigua, l'existència de espècies invasores, les deficiències en sanejament i el deteriorament de la ribera. També han reclamat vigilància activa per frenar noves agressions i evitar captacions irregulars a la zona.
URA ha presentat una full de ruta estructurat en tres grans blocs. El primer se centra en el diagnòstic i la base tècnica, recolzant-se en estudis previs ja realitzats i ajustats als criteris del PTS de Zones Humides. Aquests treballs serviran de guia per prioritzar intervencions i definir labast concret del projecte.
El segon bloc es refereix a la licitació del projecte de restauració pròpiament dit. Aquest document haurà de recollir un cronograma detallat d'actuacions, pla de vigilància immediata per evitar noves afeccions i un conjunt de mesures per millorar la qualitat ambiental de l'aiguamoll i el seu entorn més proper.
Actuacions previstes: sanejament, biodiversitat i connectivitat ecològica
Entre les mesures que s'estudien per a la recuperació de l'aiguamoll, URA destaca diverses línies d'actuació. Una de les prioritats serà el control i eliminació d'abocaments, tant puntuals com difusos, acompanyat d'una millora de la qualitat de l'aigua que arriba a l'aiguamoll des de la riera Udondo i des de les xarxes de sanejament properes. La presència i maneig de plantes aquàtiques influeix en aquests processos i en la qualitat dels ecosistemes hídrics.
Una altra peça clau serà la supressió d'elements que interrompen la circulació de l'aigua, amb l'objectiu de restaurar, en la mesura que sigui possible, la hidrologia natural del sistema. Això inclou retirar estructures que actuen com a preses, passos sobreelevats i altres obstacles físics que alteren la dinàmica del flux i la capacitat d'inundació estacional.
El projecte també contempla un programa específic per abordar la presència d'espècies invasores, substituint progressivament la vegetació exòtica per flora autòctona de ribera. Aquesta revegetació ajudarà a estabilitzar els sòls, millorar l'hàbitat per a la fauna local i reforçar els valors ecològics de l'enclavament, especialment per a espècies sensibles com el peix espinós.
A tot això se sumaran actuacions bàsiques de sanejament i restauració de la ribera: consolidació de talussos, retirada de residus, adequació d'accessos i, si escau, ordenació dels camins existents per compatibilitzar l'ús públic amb la conservació. L'objectiu és que l'aiguamoll recuperi la seva funció natural sense quedar completament aïllat de la ciutadania.
El tercer gran bloc del full de ruta passa per la ampliació de l'àmbit ecològic. URA estudiarà la possibilitat de recuperar superfícies històriques d'aiguamoll que avui han quedat fora de la zona inundable efectiva, així com de millorar la connexió amb altres ecosistemes propers, almenys amb Udondo, Lamiako i Bolue. En aquest context, es contempla fins i tot l'eventual adquisició de terrenys confrontants si es considera necessari per assegurar la continuïtat ecològica.
Paper de l'Ajuntament d'Erandio i participació social
La implementació de moltes d'aquestes mesures requereix una estreta col·laboració entre URA i l'Ajuntament d'Erandio. L'Agència Basca de l'Aigua ja compta amb un protocol general signat amb el consistori i preveu subscriure convenis específics per regular l'execució i la gestió futura de les obres, definint amb claredat les responsabilitats de cada part.
En aquest repartiment de tasques, lAjuntament tindrà un paper determinant en qüestions com les expropiacions de terrenys o l'eliminació d'usos irregulars, tant en parcel·les públiques envaïdes per hortes com a sòls de titularitat privada. L'aplicació de la normativa urbanística i l'ordenació del territori de la seva competència seran claus per garantir que la restauració de l'aiguamoll no es vegi compromesa a mitjà termini.
URA, per la seva banda, s'encarregarà d'articular el projecte tècnic, licitar les obres i coordinar el seguiment ambiental, sempre en línia amb allò establert al PTS de Zones Humides i als instruments de planificació autonòmics. La idea és que l'aiguamoll en disposi d'una protecció jurídica i tècnica estable, que vagi més enllà de les declaracions formals.
El procés incorporarà mecanismes de participació social i transparència. Sorganitzaran reunions periòdiques de seguiment amb les associacions veïnals i altres agents locals per informar dels avenços, recollir aportacions i facilitar laccés a la documentació tècnica i als acords de col· laboració vigents, respectant en tot moment la normativa daccés a la informació ambiental.
A més, la restauració d'Astrabudua s'integrarà a les eines de seguiment impulsades per URA i en programes de planificació i divulgació com BIK 2030 i el marc KAIA, reforçant la coherència tècnica de les actuacions i el seu encaix dins de les polítiques d'adaptació al canvi climàtic i gestió de l'aigua a Euskadi.
Amb la decisió d'impulsar la redacció i licitació del projecte de restauració, l'aiguamoll d'Astrabudua se situa al centre d'una estratègia que combina conservació, planificació urbana i participació veïnal. Si es compleixen els compromisos assumits per URA i l'Ajuntament d'Erandio, aquest espai podrà recuperar part de la superfície perduda, millorar-ne l'estat ecològic i exercir un paper destacat com a zona humida de referència a la Ria, aportant beneficis ambientals i socials a llarg termini per al conjunt del municipi i el seu entorn metropolità.

