Convertits en aules a l'aire lliure, els horts escolars guanyen terreny a centres de tot Espanya com un recurs que combina educació ambiental, ciència i convivència. Amb aquest teló de fons, a Madrid arrenca un trobada estatal que posa el focus en com consolidar i connectar aquestes iniciatives.
Lluny de ser una activitat puntual, el treball a l'hort fomenta un ensenyament més pràctic i proper, reforça la sostenibilitat i promou hàbits sans. En aquesta línia, destaquen experiències com la de l'IES Juanelo Turriano (Toledo) i l'IES Platja Honda (Lanzarote), on l'hort es fa servir per inclusió, participació i enllaç amb lentorn.
La trobada estatal de Madrid pren impuls
La tercera edició de la Trobada Estatal d'Horts Escolars Agroecològics i Cultura Alimentària Escolar reuneix durant el cap de setmana docents, famílies, entitats i administracions sota el lema «Enredant-nos». La seva meta és teixir una xarxa estable entre territoris i consolidar l´hort com a peça estructural de l´escola. La cita està organitzada per Tangente i CERAI, amb el suport del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, l'Ajuntament de Madrid, Mensa Cívica i Teachers for Future, i la col·laboració del programa Horts de Biodiversitat (Fundació Global Nature, Ecoembes i ADEAC).
El programa aposta per participar activament amb tallers, taules de treball i intercanvi d'experiències. Entre les línies de treball sobresurten la integració curricular de l'hort, la connexió entre l'alimentació i l'aprenentatge i la relació de l'aula amb l'economia circular i la sostenibilitat.
A més de la formació, la trobada recollirà propostes concretes per influir en polítiques públiques vinculades a transició ecològica i justícia social. L´organització reivindica més suport institucional perquè els projectes d´hort passin d´experiències inspiradores a mesures estables en l´àmbit educatiu.
Aprenentatges i valors que floreixen a l'hort
L'hort escolar facilita un aprenentatge vivencial en què la teoria es contrasta amb la pràctica: observar, mesurar, sembrar i cuidar i avaluar resultats. En aquest procés es desenvolupen competències científiques, socials i emocionals en un entorn motivador.
També es treballen valors cívics i personals com la paciència, la cooperació i la responsabilitat, alhora que es fomenta el treball en equip. Tot això impulsa la autonomia de l'alumnat i la seva capacitat per resoldre problemes reals.
Un altre eix clau és la alimentació saludable i conscient: cultivar, collir i cuinar ajuda a entendre d'on ve el que es menja ia adoptar hàbits més equilibrats, amb impacte directe en benestar i rendiment escolar.
Experiències en centres: Toledo i Lanzarote
A l'IES Juanelo Turriano (Toledo), l'hort va néixer com una manera de prendre el pols a la convivència escolar, connectar amb el barri i protegir lentorn. La iniciativa va involucrar tota la comunitat educativa i part del veïnat amb aportacions com les del senyor Josep i de Mar Galán, de l'ONG Paideia.
Paideia treballa per la inclusió de menors i joves i el suport a les seves famílies, amb una atenció especial a situacions de risc o conflicte social. El seu enfocament combina prevenció, intervenció i una mirada crítica i reflexiva per millorar la qualitat de vida.
Després d'una etapa de pausa, el projecte del centre toledà va tornar a agafar ritme gràcies a l'empenta de professores com Susana, i segons expliquen els mateixos participants, ja es noten efectes positius en el clima escolar i en la implicació de lalumnat.
A l'IES Platja Honda (Lanzarote), l'hort s'impulsa com a eina per a la educació inclusiva, facilitant activitats accessibles per a diferents capacitats, reforçant la convivència i obrint el centre a la participació de famílies i agents locals.
Xarxes i suport institucional
El creixement dels horts escolars ha donat lloc a xarxes locals i autonòmiques que comparteixen recursos, formació i acompanyament. A la Comunitat de Madrid, la Xarxa d'Horts Escolars Sostenibles ja coordina més de 200 centres, i en altres territoris s'integren en programes d'educació ambiental municipal i autonòmica.
Aquestes xarxes promouen pràctiques com el compostatge, la gestió eficient de l'aigua o el disseny de cultius adaptats al clima, i fomenten la col·laboració entre professorat, alumnat i famílies. El resultat és una comunitat educativa més cohesionada i conscient de l'impacte de les seves decisions a l'entorn.
La combinació d‟una trobada estatal que alinea objectius, experiències que funcionen en centres com els de Toledo i Lanzarote il‟extensió de xarxes territorials dibuixa un panorama d‟avenç. El repte passa per assegurar recursos estables, formació i coordinació entre administracions i escoles perquè l'hort escolar continuï creixent amb arrels fermes.
