El ficus de Triana: darrera tala, protestes i un memorial frustrat

  • L'Ajuntament culmina la tala del ficus de Triana i redueix el tocó a un metre malgrat un acord plenari per conservar-lo.
  • Col·lectius veïnals, ecologistes i Pacma denuncien l'incompliment i defensen que el tronc no suposava risc.
  • Un informe del biòleg Jesús Cuenca proposava estabilitzar el tocó i convertir-lo en memorial; el Consistori va al·legar perill i mala qualitat de la fusta.
  • La possibilitat de replantar al mateix punt es qüestiona per l'entramat d'arrels i la presumpta fossa del 1649 sota l'atri.

Ficus de Triana a Sevilla

Els operaris municipals van culminar la intervenció sobre l'històric arbre de Sant Jacint, a la confluència amb Pagés del Corro, i van procedir a retirar gairebé per complet el tocó del centenari ficus de Triana, emblema veïnal la desaparició del qual ha revifat el debat sobre la gestió de l'arbrat en el barri de Triana. L'actuació ha provocat crítiques de la plataforma ciutadana i de diversos col·lectius ecologistes, que recorden un acord del Ple per conservar el que quedava del tronc com a element simbòlic. El govern local sosté, per contra, que va prevaldre la seguretat davant del deteriorament intern de l'exemplar.

Cronologia d´un símbol veïnal

Ficus de Triana a Sant Jacint

El conflicte es remunta a 2021, quan una gran branca va caure i va ferir una venedora, fet després del qual els dominics de Sant Jacint van sol·licitar l'estintolament. A l'estiu del 2022 se'n va autoritzar una poda molt severa de la copa —al voltant del 70%— que, malgrat intents posteriors de recuperació i algun rebrot tímid, va derivar a la mort estructural d'un arbre de 111 anys. La situació del ficus de Triana ha estat objecte de debat diverses vegades, com s'analitza en aquest article sobre cronologies i polèmiques de la seva tala.

Amb el relleu a l'Alcaldia, l'Ajuntament va assumir el manteniment del ficus i de l'espai frontal del temple. Un informe tècnic municipal va constatar el 2024 la mort de l'exemplar i el Ple va aprovar una moratòria per conservar el tocó i estudiar-ne la posada en valor. Al començament d'agost es va iniciar la tala definitiva, deixant una secció al voltant d'un metre d'alçada i anunciant la col·locació de una placa commemorativa.

Les versions enfrontades

Per a la plataforma de defensa de l'arbre i per col·lectius com Pacma, la intervenció municipal incompleix allò acordat al Ple i esborra el rastre d'un símbol del barri. Diversos portaveus, entre ells Clara Márquez, sostenen que el que quedava del tronc podia mantenir-se sense risc i que el ficus s'ha convertit en un mirall d'una política ambiental discutida per la manca de prevenció.

Els activistes van aportar un informe signat pel biòleg Jesús Cuenca i registrat al Districte de Triana, que assenyalava que el tocó no suposava perill ni per a vianants ni per a l'estabilitat del temple, proposant estabilitzar l'estructura i acompanyar-la d'una intervenció artística i de disseny per crear un memorial amb valor urbà. Per a més informació sobre la importància del paper del ficus a l'entorn urbà.

L'Ajuntament, per part seva, defensa que s'ha eliminat un risc. La delegada de Parcs i Jardins, Evelia Racó, va apuntar a degradació interna i problemes al sistema radicular, i va traslladar que la fusta no reunia condicions per a usos públics segurs. Tècnics municipals afegeixen que no és viable plantar un altre exemplar al mateix punt per la magnitud de les arrels romanents.

Un espai amb memòria sota l'atri de Sant Jacint

La plataforma subratlla, recolzant-se en testimonis de arqueòlegs locals, que en aquest entorn es localitzaria una fossa de l'epidèmia de pesta de 1649, cosa que complica qualsevol excavació de gran calat. Al seu parer, les arrels del ficus van créixer durant dècades en aquest sòl, i la seva extracció total és tècnicament complexa, per això proposessin resignificar el lloc mantenint el tocó.

ficus de Sant Jacint
Article relacionat:
Tala final del ficus de Sant Jacint: què ha passat i què vindrà

Reaccions i propers passos

Durant els treballs finals s'han produït concentracions de veïns i ecologistes per acomiadar l'arbre, en jornades marcades per temperatures molt altes que han obligat a ajustar horaris de la quadrilla. Diversos assistents descriuen l'acte com un darrer adéu a un element que va proporcionar ombra i vida a la plaça durant generacions.

En el terreny institucional, el acord plenari de setembre —impulsat per Amb Podem-IU i recolzat pel PSOE, amb abstenció de PP i Vox— incloïa una moratòria fins a la primavera i, si l'exemplar no sobrevivia, la posada en valor del tocó com a emblema. L'execució recent, reduint la fusta a una secció mínima i anunciant-ne només una placa, ha revifat el pols entre els que demanen memòria física de l'arbre i els que prioritzen els criteris de seguretat.

El ficus de San Jacinto queda avui reduït a la mínima expressió, enmig d'un debat ciutadà i tècnic sobre com gestionar el llegat: la conservació del tocó com a símbol davant de l'eliminació per risc, les alternatives per a un memorial o les opcions per a un espai amb condicionants històrics i radiculars que seguiran marcant les decisions.

ficus
Article relacionat:
El ficus: protagonisme urbà, salut pública i nous reptes mediambientals