
Tot sobre el Cultiu de la Col Xina
El cultiu de la col xinesa, Coneguda també com Col xinesa, ha guanyat popularitat en els darrers anys no només a Àsia, sinó també a Europa i Amèrica. Aquesta verdura, de la famÃlia brassicaceae, és valorada tant pel seu sabor com pels seus beneficis nutricionals. En aquest article, explorarem de manera detallada com cultivar la col xinesa, aixà com els seus requeriments edafoclimà tics, varietats, cures i plagues, entre d'altres aspectes importants. Si està s interessat en aprendre més sobre el cultiu de la col xinesa, Aquest article és per a tu.
1. Origen de la Col Xina
La col xinesa té el seu origen al Extrem Orient. Es cultiva a Xina des de fa segles, i el seu consum es va estendre al Japó a finals del segle XIX. En l'actualitat, el seu cultiu s'ha expandit a moltes regions del món, incloent-hi Europa, on ha vist un augment en la seva popularitat entre els consumidors que busquen alternatives saludables a la seva dieta.
2. Taxonomia i Morfologia
La col xinesa pertany a la famÃlia Crucifera i el seu nom cientÃfic és Brassica campestris L. sp. pekinensis. Sovint se'l confon amb l'enciam roman, ja que el seu aspecte és molt similar. Les seves fulles són verticals, amb uns llimbs llargs i nervadures marcades. La morfologia de la planta es caracteritza per:
- Fulles erectes inicialment, que posteriorment formen un acolliment.
- Un cicle de creixement que varia entre 70 i 90 dies des de la sembra fins a la collita.
- És una planta biennal que floreix a la primavera.

3. Requeriments Edafoclimà tics
Els requeriments edafoclimà tics són crucials per al cultiu reeixit de la col xinesa. Aquesta planta és susceptible a temperatures extremes. Els aspectes a tenir en compte són:
- temperatura: Les temperatures ideals per al desenvolupament oscil·len entre 18 i 20 graus Celsius. Temperatures per sota de 8 graus poden provocar que la planta es paralitzi.
- sòl: Es recomana un terra de textura mitjana, porós i que retingui la humitat. El pH òptim del terra ha d'estar entre 6.5 i 7.
- humitat: La col xinesa necessita un terra constantment humit. En perÃodes de sequera, és vital un reg adequat per evitar l'estrès hÃdric.
4. Varietats de Col Xina
hi ha diverses varietats de col xinesa, cadascuna amb caracterÃstiques especÃfiques. Algunes de les més cultivades són:
- Asten: Pella cilÃndrica, limbe i pecÃol verd, amb un creixement molt precoç.
- Misuka: Cicle de 68-72 dies, amb fulles de color verd i pella allargada, resistent al tipburn.
- HM, Yakami: Pella ovoide i color de fulles verd fosc, cicle de 70 dies.
- Xangai: Pella quadrada, resistent a Oidio i Virus del Nabo, ideal per collir a l'hivern o primavera.
5. Abonat i Fertilització
La col xinesa és un cultiu que demana una alta quantitat de nitrogen. Durant la preparació del terra, és recomanable aplicar:
- 50 g/m² d´abonament complex 8-15-15.
- 15 g/m² de sulfat potà ssic.
- 20 g/m² de sulfat de magnesi si els nivells són baixos.
A l'adobament de cobertera, es poden aplicar fertilitzants a partir de 15 dies després de la sembra, emprant nitrat amònic i nitrat potà ssic en dosis de 10 g/m².

6. Plagues i Malalties
El cultiu de la col xinesa enfronta múltiples plagues i malalties que poden afectar significativament la producció. Les principals són:
6.1 Plagues
- Minadors de fulles (Liriomyza trifolii): Causen mal en alimentar-se de les fulles, cosa que pot resultar en un debilitament de la planta.
- Mosca de la col (Chorthophilla brassicae): Poden destruir el rovell principal de la planta, cosa que n'afecta el creixement.
- Eruga de la col (Pieris brassicae): Les larves d'aquestes papallones són responsables del mal a les fulles, cosa que pot posar en risc la producció.
6.2 Malalties
- Alternaria (Alternaria brassicae): Taques negres a les fulles, que requereixen tractaments preventius cada 7-10 dies.
- mÃldiu (Perònospora brassicae): Provoca petites taques grogues i un borrissol blanc al revers de les fulles.
7. Valor Nutricional
La col xinesa és apreciada pel seu valor nutricional. A cada 100 g de producte fresc, proporciona:
| Composició: | Valor per 100 g |
| Aigua (%) | 95 |
| Proteïnes (g) | 1.2 |
| Greixos (g) | 0.8 |
| Hidrats de carboni (g) | 3 |
| Fibres (g) | 0.6 |
| Cendres (g) | 0.7 |
| Calci (mg) | 43 |
| Fòsfor (mg) | 40 |
| Ferro (mg) | 0.6 |
| Sodi (mg) | 23 |
| Potassi (mg) | 253 |
| vitamina A | 150 |
| Tiamina (mg) | 0.05 |
| Riboflavina (mg) | 0.04 |
| Niacina (mg) | 0.26 |
| Àcid ascòrbic (mg) | 25 |
A causa del seu baix contingut calòric y alt contingut en fibra, és ideal per a aquelles persones que busquen mantenir una Dieta Saludable. Això ho converteix també en un gran aliat en una Dieta equilibrada.
8. Usos Culinaris de la Col Xina
La col xinesa es pot consumir de diverses maneres:
- Crua en amanides.
- Cuita a sopes i estofats.
- Saltejada amb altres vegetals o carns.
La seva versatilitat a la cuina la converteix en una opció popular en moltes receptes, aportant un sabor únic i una textura cruixent. És comú a la gastronomia asià tica, on s'utilitza sovint en plats com el kimchi, un plat fermentat molt popular a Corea.
El cultiu de col xinesa no és només un repte per a l'agricultor, sinó també una font potencial d'aliment saludable i deliciós per a la taula. Amb les cures adequades i un ambient favorable, el seu cultiu pot resultar molt satisfactori. Per a aquells interessats en l'agricultura, el cultiu de la col xinesa representa una oportunitat per diversificar els cultius i oferir productes frescos als seus consumidors. Els coneixements sobre els seus requeriments, aixà com el maneig de plagues i malalties, són fonamentals per assegurar una collita amb èxit.