La presència de la arna de l'àlber a l'Alt Valle ha encès les alarmes sanitàries en plena campanya de collita fructícola. La detecció recent de la plaga en alberedes properes a àrees productives ha obligat a extremar recapts ia reforçar els protocols de vigilància a la regió.
Els organismes tècnics adverteixen que no és només un problema forestal: la Leucoptera sinuella, encara que ataca directament els àlbers, pot tenir conseqüències comercials importants per a la fructicultura a causa dels estrictes requisits quarantenaris dels mercats internacionals, especialment al comerç exterior de fruita.
Confirmació del nou focus a l'Alt Valle
El Institut Nacional de Tecnologia Agropecuària (INTA) i Servei Nacional de Sanitat i Qualitat Agroalimentària (Senasa) van confirmar recentment la presència de l'arna de l'àlber a cortines d'àlbers properes a Campo Grande, a la província de Riu Negre. Aquesta troballa es va produir després d'una sèrie de monitoratges específics duts a terme durant la setmana.
L'aparició d'aquest focus es considera particularment delicada perquè coincideix amb l'arrencada de la collita, un període en què augmenta de manera notable el moviment de fruita, camions, maquinària i personal entre xacres i centres de recollida. Aquest trànsit intens facilita, segons els especialistes, el trasllat involuntari de la plaga.
D'acord amb la investigadora en sanitat vegetal de l'INTA Alto Valle, Silvina Garrido, la arna de l'àlber ja havia estat registrada a la regió a febrer de 2023, quan es va detectar per primera vegada a la zona de Chos Malal. El focus ara identificat als voltants de Campo Grande suposa una nou senyal d'expansió que obliga a reforçar els sistemes de control.
Les autoritats remarquen que aquest nou reporti no és un cas aïllat, sinó que s'inscriu en un seguiment continu que es realitza des que la plaga es va detectar a la Patagònia. L'objectiu és frenar la dispersió abans que es consolidi en més àrees productives de l'Alt Valle.
Com es dispersa l'arna de l'àlber a l'Alt Valle
Segons expliquen els tècnics, la dispersió de Leucoptera sinuella es produeix per una combinació de factors humans i naturals. En el pla antròpic, les pupes poden viatjar sense que ningú ho noti a vehicles que circulen entre explotacions: camionetes, cotxes particulars, camions de càrrega o maquinària agrícola.
Aquests desplaçaments, habituals durant la collita, incrementen la probabilitat que l'insecte es traslladi d'una xacra a una altra, especialment quan els vehicles estan estacionats a prop de cortines d'àlbers infestades o en platges de recollida de fruita acabada de collir.
Pel que fa als elements naturals, la investigadora de l'INTA subratlla que els propis àlbers actuen com a pont entre diferents punts de la vall. Les alberedes solen seguir el traçat dels rius i canals de reg que connecten localitats com Chos Malal i Campo Grande, creant veritables corredors vegetals pels quals la plaga pot avançar.
Aquesta combinació de mobilitat humana intensa i continuïtat de masses forestals afavoreix que la arna trobi noves zones on establir-se. Per això, les institucions recomanen parar atenció no només a les muntanyes properes a les parcel·les fructícoles, sinó també a les alineacions d'àlbers que voregen camins rurals i cursos d'aigua.
Danys i símptomes visibles a les alberedes
Durant els rellevaments de INTA i Senasa es van detectar signes clars d'atac de l'arna de l'àlber en fulles de cortines forestals properes a Campo Grande. Entre els símptomes més característics es van observar necrosi visibles als llimbs foliar, que delaten l'activitat de les larves dins del teixit vegetal.
A més, al revers de les fulles es van trobar pupes encapsulades de color blanc, amb una forma molt particular que recorda una «H». Aquest tret morfològic és un dels elements que facilita la identificació de l'espècie a camp i permet diferenciar-la d'altres insectes minadors.
Tot i que el dany directe es concentra als àlbers, la presència d'aquests símptomes a prop de zones productives genera inquietud entre els productors, ja que la mera detecció de la plaga pot ser suficient per activar restriccions comercials a determinades destinacions d'exportació.
De fet, els organismes nacionals recorden que existeixen antecedents de rebutjos d'enviaments de fruita xilens associats a la presència d'aquesta mateixa plaga, cosa que posa en perspectiva la importància de mantenir l'Alta Vall sota vigilància constant per protegir la reputació fitosanitària de la regió.
Riscos per a la fructicultura i el comerç exterior
A nivell productiu, la arna de l'àlber es considera una plaga forestal, ja que el seu hostal principal són els àlbers que s'utilitzen com a cortina trencavents o com a part del paisatge riberenc. Tot i això, el seu impacte va molt més enllà de l'àmbit forestal i arriba de ple a la fructicultura.
La raó no és tant el dany directe sobre els fruiters, sinó els status quarantenaris associats al gènere en mercats exigents com els dels Estats Units i altres destinacions d'alt valor. La simple presència de Leucoptera sinuella a la zona de producció pot desencadenar controls addicionals, demores a la logística o fins i tot el rebuig d'embarcaments.
Per a una regió que depèn fortament de les exportacions de fruita de llavor i caró, qualsevol restricció té efectes immediats en els ingressos de productors, empacadores i empreses exportadores. Per això, els organismes tècnics insisteixen que la lluita contra aquesta plaga és, en bona mesura, una qüestió de competitivitat comercial a més a més d'un repte sanitari.
En aquest context, la coordinació entre institucions, empreses i productors resulta clau per a preservar l'estatus fitosanitari de l'Alt Valle i evitar que la arna de l'àlber es converteixi en un factor recurrent de conflicte amb els mercats de destinació.
Recomanacions per a productors i transportistes
Davant la confirmació del nou focus, INTA Alto Valle i Senasa van difondre una sèrie de recomanacions pràctiques dirigides principalment a productors, transportistes i personal que treballa en xacres i centres de recollida. L'objectiu és reduir al mínim les oportunitats de dispersió de la plaga.
En primer lloc, es demana posar especial atenció a les cortines d'àlbers que envolten o s'ubiquen a prop de zones estratègiques: llocs de recollida de fruita acabada de collir, platges d'estacionament de camions, accessos a bàscules i àrees amb alta circulació de vehicles.
Si es detecten símptomes sospitosos, com fulles amb necrosi o pupes blanques al revers, la indicació és actuar immediatament amb desbrots i eliminació total del material afectat. Aquesta pràctica cerca destruir larves i pupes abans que generin noves generacions d'adults capaces d'expandir el focus.
Les autoritats sanitàries recorden a més la importància de revisar periòdicament els vehicles i equips que romanen estacionats sota alberedes, així com evitar, en la mesura del possible, l'ús d'aquestes zones com a aparcament prolongat durant els moments de major risc.
Paral·lelament, s'insisteix en la necessitat que qualsevol troballa sigui comunicada amb rapidesa als serveis tècnics de referència. La notificació primerenca permet organitzar respostes coordinades i, si cal, delimitar àrees d'intervenció més àmplies al voltant del focus inicial.
Eines de control i rol de la detecció primerenca
A més de les mesures culturals, els organismes nacionals van informar que durant gener de 2026 es procedirà a renovar la autorització d'insecticides registrats específicament per al control de Leucoptera sinuella en àlbers, sempre dins del marc regulador vigent.
Aquests productes es consideren una eina complementària a les pràctiques de maneig, i la seva utilització s'ha d'ajustar a les recomanacions tècniques per evitar problemes de resistència, minimitzar impactes ambientals i protegir els organismes benèfics presents a l'entorn.
Amb tot, des de l'INTA se subratlla que la detecció primerenca continua sent la peça central a l'estratègia de control. Localitzar els focus en fases inicials permet aplicar intervencions més acotades i eficaces, amb menys costos econòmics i menys impacte sobre el sistema productiu.
El monitoratge sistemàtic d'alberedes, tant en explotacions fructícoles com en àrees periurbanes i rutes de trànsit habitual, es presenta com una tasca ineludible per als que operen a la regió. La vigilància no es limita a tècnics i organismes públics: els mateixos productors i quadrilles de treball són, a la pràctica, els primers a poder detectar canvis sospitosos a l'arbrat.
Mentre es manté actiu el seguiment del focus a Campo Grande i àrees veïnes, les autoritats recorden que el control de l'arna de l'àlber és una responsabilitat compartida, on cada baula de la cadena -des de la finca fins a l'exportació- té un paper decisiu per preservar la sanitat de l'Alt Valle.
La situació generada per l'arna de l'àlber a l'Alt Valle posa de manifest fins a quin punt una plaga localitzada a cortines forestals pot repercutir a tota l'estructura fructícola de la regió. La combinació de monitorització constant, eliminació ràpida del material afectat, ús responsable d'insecticides autoritzats i coordinació àgil entre productors, tècnics i autoritats es perfila com la millor manera de contenir-ne l'avenç i reduir-ne l'impacte sobre l'activitat econòmica i la imatge sanitària d'una de les zones fructícoles principals del país.