La cadena de la pruna deshidratada encara un salt a l'oferta que se situa al voltant del 20% de creixement els propers anys, impulsat per noves plantacions i pel recanvi d'horts ja establerts a Xile.
Fonts del sector apunten que la demanda global s'ha mantingut estable a la darrera dècada, amb Xina com a mercat clau per sostenir les vendes, mentre es reforça el treball promocional a l'Índia per diversificar destins i guanyar tracció comercial.
Producció, superfície i temps d'entrada en càrrega

El dinamisme de vivers i projectes nous es tradueix en una expansió de superfície: de les més de 13.500 hectàrees actuals es podria passar al voltant de 16.500 hectàrees cap al 2030, amb una forta concentració a la Regió d'O'Higgins (gairebé 10.000 hectàrees, prop del 70% del total nacional).
En termes agronòmics, el prunera europea triga entre 3 i 4 anys en assolir la seva plena producció i pot mantenir-se productiu durant 20 a 25 anys, una finestra que permet planificar increments d'oferta sense ensurts.
Per al 2025 es van estimar 112.500 tones mètriques totals, amb unes 98.500 TM destinades al deshidratat i al voltant de 14.000 TM dirigides a consum en fresc (equivalents seques), cosa que reforça el pes de la indústria transformadora.
Oferta a l'alça i condicions per sostenir la rendibilitat
El creixement previst en la disponibilitat de pruna deshidratada, proper al 20%, exigeix una estratègia de llarg recorregut basada en sostenibilitat, obertura de mercats, enfortiment de canals comercials, innovació en presentacions i estandardització de la qualitat.
La coordinació entre productors, exportadors i organitzacions sectorials serà decisiva per mantenir preus estables i competitius, conservant Xile com el major productor i exportador de prunes deshidratades a nivell mundial.
Mercats internacionals i diversificació comercial
El flux internacional ha mostrat una demanda global estable, on La Xina ha exercit un paper compensador davant de la menor tracció d'algunes destinacions tradicionals; en paral·lel, s'impulsa una campanya a Índia per donar a conèixer el producte i ampliar la base de consumidors.
Per als compradors de Europa i Espanya, un volum disponible més gran podria traduir-se en oportunitats de subministrament si es preserva el equilibri entre oferta i demanda; la clau passarà per la qualitat homogènia, la logística i la solidesa dels canals.
El sector afronta un escenari d'expansió amb desafiaments clars: millorar productivitat a camp, afinar processos de deshidratat i sostenir la promoció en mercats emergents, tot això amb l'objectiu de consolidar una oferta sostenible i competitiva a mitjà i llarg termini.